ANNA SUBIRANA
cantant improvisadora docent
Rosa Martí
En l'àmbit de la VEUTERÀPIA la meva formació son el Màster de Musicoteràpia de la Universitat de Barcelona i el diploma de Formació en Sonoterapia de l'Asociación de Terapia del sonido.
L’ànim es torna físic quan la veu s’expressa.
La veu és so, és poderosa, invisible, és i està al nostre cos, s’impregna de les nostres emocions, sentiments i pensaments.
L’oïda és el primer sentit que es desenvolupa. Ja dins del cos de la mare, la vibració de la veu i dels seus òrgans són el nostre primer contacte amb l’exterior. El primer crit, el darrer sospir. La veu: el nostre genuí instrument, la veu que ens identifica.
El so de la veu reflecteix les nostres emocions i, a mesura que anem creixent, expressem els nostres pensaments a partir del llenguatge: la paraula. No només són les paraules sinó el com i des d’on es diuen aquestes paraules, el que fa que donem i rebem informació quan ens comuniquem.
Des del principi de la humanitat, la veu ha servit per identificar grups, celebrar ritus diversos, tenir cura, comunicar, treballar, plànyer, lluitar, gaudir i connectar el nostre ésser més íntim amb el tot.
La veu està relacionada amb les arts: teatre, música, escriptura, titelles, el cant, la dansa, el clown i, en general, amb la comunicació, tant la pública com la privada.
El procés en el redescobriment de la veu pròpia -la font, la producció i la ressonància- cercant el nostre so natural, ens connecta amb la nostra estructura física, amb les emocions, els sentiments i els pensaments, i ens porta a trobar la nostra afinació (cos-emoció-ment). Necessitem estar ara i aquí, sinceritat i presència.
El treball amb la vibració de la veu ens permet alliberar-la. Amb els sons, arribem de manera directa al nostre interior, trobant els espais interns, els centres energètics i els òrgans. Retrobem el benestar i ens ajuda a estar presents.
L’escolta interna i externa que porta implícita el treball, l’acompanyament des del respecte, la creativitat i el gaudi de l’entonació, jocs vocals, textos, cançons, cant d’harmònics i la improvisació vocal són les eines que ens ofereix la veu i que paral·lelament ens ressonen en altres esferes de la vida.
EXPERIÈNCIES VEUTERAPÈUTIQUES
ARRELS, PERSONES SENSE SOSTRE
2010-2012
Juntament amb en Pau Gimeno, anem una tarda a la setmana a la LLAR PERE BARNÉS, de la FUNDACIÓ ARRELS.
Portem els instruments, cantem i toquem les cançons escollides per cada persona integrant del grup. La creativitat i la música fan el seu efecte, i arribem a fer un concert a un local de la fundació. El públic van ser els altres usuaris.
Una persona que feia cançons recupera les seves obres: tocant la guitarra i cantant, grava un CD.
RESIDÈNCIA BET-SAN, MÚSICTERAPEUTA
2010
Un cop a la setmana faig musicoteràpia a la residència amb persones afectades de diferents patologies cognitives, com l’Alzheimer i la depressió. Es crea un espai on persones que habitualment no poden comunicar-se, descobreixen, a través de les seves cançons, la seva identitat. Somriuen i riuen, l'autoestima creix. Els familiars s'apunten a les sessions i troben complicitats que feia temps que no podien compartir.
SANT JOAN DE DÉU - SALUT MENTAL, VEUTERAPEUTA
2010
TALLER DE CANT A CAPELLA al PAVELLÓ CARLES MENE, a Sant Boi. S'apunten vuit persones. Un cop a la setmana assagem, i l'evolució és clara: persones que no es parlaven entre elles, ara, amb motiu d'aprendre les cançons, queden als passadissos. Setmana a setmana anem veient com la seva presència física va millorant: es tallen les ungles, s'arreglen els cabells.
L'apoteosi final és el dia de l'actuació davant d'altres usuaris: des del primer moment, es genera un espai de divertiment on es balla el que es canta. Molts dels que no havien participat al taller demanen fer musicoteràpia. Per aquest projecte ens donen el segon premi “HOSPITALITAT” de l'HOSPITAL DE SANT JOAN DE DÉU 2010, a nivell estatal.
PROJECTE VINCLES, MARES I PARES DE NENS PREMATURS
2009
HOSPITAL MÚTUA DE TERRASSA. Com ajudar que les mares i pares de nens prematurs puguin connectar amb els seus infants sense ansietat? Ningú està preparat per tenir un fill prematur.
Un cop a la setmana realitzem una trobada on treballem la respiració, ens fem suaus massatges, vocalitzem gaudint del so, musiquem el nom dels nens i nenes, aprenem cançons de bressol de diferents països, les particularitzem amb el nom dels nadons. Desprès d'aquest espai, les mares i pares asseguren que estan més tranquils i molts d'ells noten l'efecte directe al seu nadó.
ORQUESTRA DE LA BONA SORT
2009
A la COMUNITAT TERAPÈUTICA DEL MARESME, José Manuel Pagan em convida a donar unes sessions de veu amb l'ORQUESTRA DE LA BONA SORT, formada per persones amb trastorns mentals, principalment, esquizofrènia.
Ja fa molts anys que fan aquest treball, actuen a diferents centres fins i tot van anar a Alemanya a actuar i es va fer un documental de l’Orquestra. Tots gaudeixen de l'efecte de la música i tot el que suposa interpretar-la: assajos, horaris, respecte, escolta, canvi de rol al grup (protagonista o acompanyant), els viatges, la responsabilitat amb l'instrument i amb el grup conformen un grup estable referència a tot l'estat espanyol.
LLARS MUNDET - PROJECTE RESPIR, NENS AMB DIFICULTATS PSICO-FÍSIQUES
2009
Al PROJECTE RESPIR, nens, nenes i joves s’instal·len a les LLARS MUNDET perquè els seus acompanyants puguin tenir un respir. Allà participen en un seguit d'activitats, una de les quals és la musicoteràpia. Fem grups amb persones amb diferents trastorns (síndrome de Down, TEA, hiperactivitat). En aquestes sessions es revelen personalitats, i persones que no havien parlat mai, a l'hora de cantar sorprenen els seus companys i educadors: es mostren, es motiven, canten i ballen les seves cançons.
Amb l’altre grup, amb persones amb paràlisis cerebral, adaptem instruments perquè els puguin tocar. Reben el so de les campanes i els bols, la música i les cançons amb alegria, els seus ulls reflecteixen benestar, l'emoció del compartir ens uneix i ens estimula.
ENTRA, ESPECTACLE SOBRE MOBILITAT, OBSTACLES I LLOCS DE TROBADA
2008
Constanza Brnzic idea i direcció
Núria Izquierdo i Constanza Brnzic dansa
Noemi Sjöberg video-creació
Ferran Fages i Anna Subirana música i veu
És un espectacle fruit d'un projecte de creació a partir de la immersió al barri de Can Vidalet a l'Hospitalet de Llobregat.
Fa dos anys, la Núria va tenir un accident vascular que la va portar a un llarg coma. En aquest moment va recuperant les seves habilitats motores, perceptives i cognitives i es troba en un cos estrany. Passegem juntes pel barri, ens aturem als mercats i a les places, observem la relació dels cossos i la veu amb l'entorn del barri mentre que anem retrobant la memòria física i del món perceptiu. Això ens porta a re aprendre les unes de les altres. S'estrena l'espectacle a la BÒVILA DE L'HOSPITALET.
QUANT TEMPS FA QUE SOM AQUÍ?
2007
Ana Eulate i Constanza Brncic coreògrafes
David Bonet Calderón, Montse Carcama, Montse Espallargas, Maria Carme Majos, Nuria Izquierdo, Joan Nicolas i Jordi Mas (professionals, pacients i personal sanitari) interpretació i creació
Gabriel Schmitz violoncel·lista
Frances Bartlett pintor
Anna Subirana cantant
Rosa Muñoz veu en off
Oriol Blanch disseny de llums
Ferran Casals tècnic de so
David RuanoIdea fotografia
Lynda Miguel concepció, direcció general i producció
Nestor Lozano auxiliar de producció
Gerard Belenes coordinació pel Departament de Comunicació de l'Hospital de Bellvitge
Aquest espectacle és una immersió a la vida diària a l'HOSPITAL DE BELLVITGE. L’obra es crea a partir d'una lectura dels models d’ocupació del temps i l’espai, de l’activitat dels professionals i de les modalitats de moviment, tot implicant els diferents agents actius de l’Hospital, els pacients i les famílies. El vincle que es produeix entre pacients i professionals reforça la relació entre tots. Actuem al vestíbul de l’Hospital.